miércoles, 22 de septiembre de 2010

EL AMOR Y LA LOCURA

Este cuento estaría muy bien que la gente lo leyera, te hace pensar aunque no te des cuenta, es muy interesante, aunque solo es un cuento.






  EL AMOR Y LA LOCURA

Cuentan que una vez se reunieron en un lugar de la tierra todos los sentimientos y cualidades de los hombres.

Cuando EL ABURRIMIENTO había bostezado por tercera vez, LA LOCURA, como siempre tan loca, les propuso: ¿Jugamos al escondite?

LA INTRIGA levantó la ceja intrigada, y LA CURIOSIDAD, sin poder contenerse preguntó: ¿al escondite? ¿Y cómo es eso?

Es un juego - explicó LA LOCURA- , en que yo me tapo la cara y comienzo a contar desde uno hasta un millón mientras ustedes se esconden, y cuando yo haya terminado de contar, el primero de ustedes que encuentre ocupará mi lugar para continuar el juego.

EL ENTUSIASMO bailó secundado por LA EUFORIA.

LA ALEGRÍA dio tantos saltos que terminó por convencer a LA DUDA, e incluso a la APATÍA, a la que nunca interesaba nada.

Pero no todos quisieron participar, LA VERDAD prefirió no esconderse ¿para qué? Si al final siempre la hallaban, la SOBERBIA opinó que era un juego muy tonto (en el fondo lo que le molestaba era que la idea no hubiese sido de ella) y LA COBARDIA prefirió no arriesgarse...

Uno, dos, tres... comenzó a contar LA LOCURA.

La primera en esconderse fue LA PEREZA, que como siempre se dejó caer tras la primera piedra del camino.

La FE subió al cielo y LA ENVIDIA se escondió tras la sombra del TRIUNFO que con su propio esfuerzo había logrado subir a la copa del árbol más alto.

LA GENEROSIDAD casi no alcanzaba a esconderse, cada sitio que hallaba le parecía maravilloso para alguno de sus amigos ...que si un lago cristalino , ideal para LA BELLEZA, que si la rendija de un árbol, perfecto para LA TIMIDEZ, que si el vuelo de una ráfaga de viento, magnífico para LA LIBERTAD. Así terminó por ocultarse en un rayito de Sol.

EL EGOISMO en cambio encontró un sitio muy bueno desde el principio, ventilado, cómodo... pero sólo para él.
LA MENTIRA se escondió en el fondo de los océanos (mentira, en realidad se escondió detrás del arcoiris) y LA PASIÓN Y EL DESEO en el centro de los volcanes.

EL OLVIDO... se me olvidó donde se escondió...pero eso no es lo importante.

Cuando LA LOCURA contaba 999.999, EL AMOR aún no se había encontrado sitio para esconderse, pues todo se encontraba ocupado...hasta que encontró un rosal y enternecido decidió esconderse entre sus flores.

Un millón, - contó LA LOCURA- y comenzó a buscar.

La primera en aparecer fue LA PEREZA sólo a tres pasos de una piedra.

Después se escuchó a LA FE discutiendo con DIOS en el cielo sobre teología y a LA PASIÓN y EL DESEO los sintió en el vibrar de los volcanes.

En un descuido encontró a LA ENVIDIA y claro, pudo deducir donde estaba EL TRIUNFO.

AL EGOISMO no tuvo ni que buscarlo, el sólo salió de su escondite, había resultado ser un nido de avispas.

De tanto caminar sintió sed y al acercarse al lago descubrió LA BELLEZA y con la DUDA resultó más fácil todavía pues la encontró sentada sobre una cerca sin decidir aún de que lado esconderse.

Así fue encontrando a todos, EL TALENTO entre la hierba fresca, a LA ANGUSTIA en una oscura cueva, a LA MENTIRA detrás del arcoiris (mentira, si ella estaba en el fondo del océano) y hasta EL OLVIDO...que ya se le había olvidado que estaban jugando al escondite, pero sólo EL AMOR no aparecía por ningún sitio, LA LOCURA buscó detrás de cada árbol, cada arroyuelo del planeta, en la cima de las montañas y cuando estaba por darse por vencida divisó un rosal y las rosas... y tomó una horquilla y comenzó a mover las ramas, cuando de pronto un doloroso grito se escuchó. Las espinas había herido en los ojos AL AMOR; LA LOCURA no sabía que hacer para disculparse, lloró, imploró, pidió perdón y hasta prometió ser su lazarillo.

Desde entonces, desde que por primera vez se jugó al escondite en la tierra...




Català 

L'AMOR I LA BOGERIA

Expliquen que una vegada es van reunir en un lloc de la terra tots els sentiments i qualitats dels homes.

Quan L'AVORRIMENT havia badallat per tercera vegada, LA BOGERIA, com sempre tan boja, els va proposar: Juguem a fet i amagar?

LA INTRIGA va aixecar la cella intrigada, i LA CURIOSITAT, sense poder contenir-va preguntar: a fet i amagar? I com és això?

És un joc - va explicar LA BOGERIA-, en què jo em tapo la cara i començo a comptar des d'un fins a un milió mentre vosaltres us amagueu, i quan jo hagi acabat de comptar, el primer de vosaltres que trobi ocuparà el meu lloc per continuar el joc.

L'ENTUSIASME va ballar secundat per L'EUFÒRIA.

LA ALEGRIA va donar tants salts que va acabar per convèncer al DUBTE, i fins i tot a l'apatia, a la qual mai interessava res.

Però no tots van voler participar, la veritat va preferir no amagar-per a què? Si al final sempre la trobaven, la SUPÈRBIA va opinar que era un joc molt ximple (en el fons el que li molestava era que la idea no hagués estat d'ella) i la covardia va preferir no arriscar ...

Un, dos, tres ... va començar a comptar LA BOGERIA.

La primera en amagar va ser LA MANDRA, que com sempre es va deixar caure després de la primera pedra del camí.

La FE va pujar al cel i L'ENVEJA es va amagar després de l'ombra del TRIOMF que amb el seu propi esforç havia aconseguit pujar a la copa de l'arbre més alt.

LA GENEROSITAT gairebé no arribava a amagar-se, cada lloc que trobava li semblava meravellós per algun dels seus amics ... que si un llac cristal, ideal per a LA BELLESA, que si l'escletxa d'un arbre, perfecte per la timidesa, que si el vol d'una ràfega de vent, magnífic per a LA LLIBERTAT. Així va acabar per ocultar-se en un raig de Sol

L'EGOISME en canvi va trobar un lloc molt bo des del principi, ventilat, còmode ... però només per a ell.
LA MENTIDA es va amagar al fons dels oceans (mentida, en realitat es va amagar darrere de l'arcoiris) i LA PASSIÓ I EL DESIG en el centre dels volcans.

L'OBLIT ... se'm va oblidar on es va amagar ... però això no és l'important.

Quan LA BOGERIA comptava 999.999, L'AMOR encara no s'havia trobat lloc per amagar-se, doncs tot es trobava ocupat ... fins que va trobar un roser i entendrit va decidir amagar-se entre les seves flors.

Un milió, - va explicar LA BOGERIA-i va començar a buscar.

La primera a aparèixer va ser LA MANDRA només a tres passos d'una pedra.

Després es va escoltar a LA FE discutint amb Déu en el cel sobre teologia ja LA PASSIÓ i EL DESIG els va sentir al vibrar dels volcans.

Al moment menys pensat va trobar a LA ENVEJA i clar, va poder deduir on estava EL TRIOMF.

L'EGOISME no va tenir ni de buscar, el només va sortir del seu amagatall, havia resultat ser un niu de vespes.

De tant caminar va sentir set i al acostar-se al llac va descobrir LA BELLESA i amb la DUBTE resultar més fàcil encara doncs el va trobar assegut sobre una tanca sense decidir encara de quin costat amagar-se.

Així va anar trobant a tots, EL TALENT entre l'herba fresca, a L'ANGOIXA en una fosca cova, a LA MENTIDA darrera de l'arcoiris (mentida, si ella estava en el fons de l'oceà) i fins L'OBLIT ... que ja se li havia oblidat que estaven jugant a fet i amagar, però només L'AMOR no apareixia per enlloc, LA BOGERIA va buscar darrere de cada arbre, cada rierol del planeta, al cim de les muntanyes i quan estava per donar-se per vençuda va veure un roser i les roses ... i va prendre una forquilla i va començar a moure les branques, quan de sobte un dolorós crit es va sentir. Les espines havia ferit en els ulls L'AMOR, LA BOGERIA no sabia que fer per disculpar-se, va plorar, va implorar, va demanar perdó i fins va prometre ser el seu pigall.

Des d'aleshores, des que per primera vegada es va jugar a l'amagatall a la terra ...


English


LOVE AND MADNESS

They once met at a place on earth all the feelings and qualities of men.

When BOREDOM had yawned for the third time, madness, as crazy as ever, they suggested, we play hide and seek?

THE INTRIGUE intrigued eyebrow raised, and curiosity, unable to restrain asked: "hide and seek? And how is that?

It's a game - THE MADNESS explained, "in which I cover my face and begin to count from one to a million while you hide, and when I have finished counting, the first deal you find my place to continue the game.

ENTHUSIASM danced seconded by euphoria.

THE JOY gave so many breaks that finally persuaded to doubt, and even APATHY, which never interested in anything.

But not everyone wanted to participate, chose not to hide THE TRUTH for what? If at the end they always were, the PRIDE thought it was a very silly game (basically what bothered him was that the idea had not been for her) and cowardice preferred not to risk ...

One, two, three ... began to tell THE MADNESS.

Was the first to hide laziness which dropped as usual after the first stone in the road.

The FE went up to heaven and envy hide behind the shadow of the triumph that his own efforts had managed to climb to the top of the tallest tree.

THE GENEROSITY barely managing to hide, every place that he thought was wonderful for one of his friends ... that if a crystal clear lagoon, ideal for beauty, that if the crack of a tree, perfect to shyness, that if the Flight of a gust of wind, great for FREEDOM. This ended up hiding in a ray of sun

Selfishness instead found a very good place from the beginning, airy, comfortable ... but just for him.
THE LIE hid in the depths of the oceans (lie, actually hid behind the rainbow) and THE PASSION AND DESIRE in central volcanoes.

THE FORGOTTEN ... I forgot where he hid ... but that's not important.

When THE MADNESS had 999,999, LOVE had not yet found a place to hide, as everything was busy ... until he found a rose and moved decided to hide among the flowers.

A million - was madness, and began searching.

The first to appear was IDLENESS only three steps from a stone.

Then she heard arguing with God Faith in the sky over theology and the passion and desire felt the vibration of the volcanoes.

In an oversight found to envy and of course, was able to deduce where TRIUMPH.

Selfishness did not even have to look, the only left his hiding place, had proved to be a nest of wasps.

Felt thirsty from walking near the lake and discovered the beauty and the doubt is even easier because he found her sitting on a fence still undecided which side to hide.

So was finding all, talent amongst the fresh grass, to the anguish in a dark cave, lies behind the rainbow (a lie, if she was at the bottom of the ocean) and into oblivion ... already I had forgotten that they were playing hide and seek, but only LOVE did not appear anywhere, THE MADNESS looked behind every tree, every stream in the world, on top of the mountains and when he was giving up and saw a rose bush roses ... and took a fork and began to move the branches, when suddenly he heard a painful scream. The spines were hurt in the eyes of love; THE MADNESS not know what to do to apologize, cried, pleaded, begged forgiveness and promised to be his guide.

Since then, since it was first played hide and seek in the land ...

1 comentario:

  1. Holap!
    Pásate por mi blog, te he entregado el Premio "Flor Naranja". Espero que te guste.
    Un saludo.

    ResponderEliminar